• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

La Dansada

Durant el curs de l'any Gandesa celebra variades i tradicionals festes, començant l'any amb la primera mes popular: la diada de Sant Antoni Abad el mes de gener que es beneeixen els animals i es venen i reparteixen coques. Alguns anys i desprès de la missa es fan curses de xiquets amb un conill com a premi.

També per sant Blai es diu una missa molt solemne i durant la mateixa es beneeixen els aliments i llepolies i es venera la Imatge del Sant. Les famílies que a l'any anterior han batejat un fill l'ofrenen en aquest dia a la Mare de Déu.

El segon diumenge després de Pasqua es fa una romeria al Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda. Aquest Santuari està documentat des de el segle XIV, està situat a pocs quilòmetres de la població en un lloc molt agrest prop del riu Canaleta i rep el nom d'una font medicinal que brolla a 25º C. Les mares antigament que anaven a visitar la Fontcalda posaven les robes de llurs infantons sota el raig de l'aigua calenta cregudes que la Mare de Déu els purificava i per que poguessin arribar a grans sense cap malaltia.

La festa major mes important i mes lluïda es celebra al mes d'agost per la diada de la Mare de Déu de la Fontcalda i entre molts altres actes festius s'interpretava La Dansada.

La Dansada era ballada pels Majorals de la Fontcalda que sortien de l'Ajuntament acompanyats de la música, per anar vers la plaça on s'efectuava la ballada. Amb aquesta dansa s'obria el ball de festa Major.

La melodia que ritma de la dansa Gandesana, la jota, era sonorament emesa, en un principi, per una rondalla de bandúrries i guitarres; ho fou, després, pel duet percusiu d'un tambor i el sonor d'una flauta - confosa gaita - i, últimament per una banda d'instruments de corda, vent i percussió.

La Dansada consisteix, com tots els altres balls d'aquest tipus, en una sèrie de moviments dels braços, del cos i dels peus, que de manera harmoniosa, seguint el ritme d'una melodia, aconsegueix una expansió corporal i espiritual, efectuant moviments vius i acompassats i d'una intensa animació, que predisposen a l'alegria.

Durant molts anys doncs van ser el Majorals els organitzadors de la Dansada a Gandesa, els quals, amb el concurs del jovent han conreat "La Dansada", la dansa inicial que excel·leix espectacularment, amb notòria distinció, per lluir els dansaires els típics vestits gandesans, i els clàssics presents de la coca i la barra de torrons de massapà. Puntejant la Dansada, s'intenta fer esclafir els dits - ben difícil per cert - al compàs airós dels sons musicals.

La Dansada havia estat oblidada molts anys a Gandesa fons que pels anys 80 es va organitzar un grup que, extret de persones grans del poble i que encara  recordaven de ballar-la, es formà el Grup Dansaire de Gandesa, que la va fer tornar a sortir al carrer. També es fundà una rondalla que prengué el nom de "Rondalla Fontcalda", i acompanya als dansaires en les seves actuacions.Per fer el recull de La Dansada hem estat assessorats per Trinitari Fornós i Benaiges, i pels dansaires germans Miquel i Albert Auba Fleix i que a mes d'ensenyar-nos els passos i les mudances també ens han cedit, fotografies de la Dansada.

V E S T U A R I

Es el típic gandesà: les dones, faldilles llargues i fosques, mantonet de serrell a les espatlles, davantal negre llarg, monyo i pentinat amb ratlla al mig, mitges blanques i sabates negres. Arracades llargues i fermall o agulla de pit.

Els homes, pantalon calça curta, armilla i gec del mateix color. Antigament portaven un mocador de pagès dels anomenats "d'herbes" lligat al cap a l'estil de l'Aragó però actualment han adoptat la típica gorra musca o barretina morada, pròpia de les comarques de Tarragona. Això es el que mostren les fotografies que ens ha cedit el Grup de Danses de Gandesa.

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.