• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

Ball de Valencians Reus

BALL DE VALENCIANS DE REUS

El Ball de Valencians constitueix un document preciós, força interessant dins la coreografia tradicional, dintre les festes de nostres pobles, des de el segle XVII fins a finals del XIX, car participava de les característiques típiques de la Moixiganga i acabava amb l’aixecament d’una torre o castell.

El Ball de Valencians es una dansa integrada en els seguicis populars de les festes de carrer i que acaben amb una torreta final. Pel seu nom s’endevina la seva procedència del país valencià i que s’integrà dins les festes dels pobles de la Catalunya Nova. Les característiques d’aquest ball de Valencians encaixen molt adequadament amb les de la Moixeranga d’Algemesí, tot i que aquesta també ha reduït  amb el pas dels anys la importància dels moviments estrictament dansats en favor de l’aixecament de les seves construccions. Tanmateix, però, en una referència d’actuacions de balls de bastons a la nostra ciutat l’any1775, surten quatre balls de valencians al mateix temps que La Moixiganga; això demostra que a les nostres comarques el Ball de Valencians i la Moixiganga son balls festius completament diferenciats.

També s’ha considerat que la paraula valencians, podria ésser que derivés del llatí. La forma  verbal “Vàleo”, que significa “puc”, té entre els seus participis, el del present i que sona “valens” i que ofereix algunes excepcions tal com: “el que es fort i potent” i per translació també, “el que es brau i valent”. Aquest participi del present te un plural: “valents”, el qual genitiu “Valentium” – dels forts, dels ppotents, i en sentit translatiu: “dels brausw dels valents” – te una fonética més adient a la paraula “valencià”. Amb tot la derivació semàntica no queda definitivament clara, ni molt menys.Seria precís esbrinar més entre les paraules d ela mateixa arrel i investigar més a fons la historia del folklore.

Entre les referències de la participació d’aquest ball dintre les festes de Reus, la primera i més antiga correspon a l’any 1683 amb motiu de les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, en que hi prenia part el Ball de Valencians, interpretat per vuit o dotze homes que vestien igual que el “Ball de Bastonets” i “La Moixiganga”. Aquest ball a més de participar en el seguici d ela festa Major, era com una comparsa o grup d’animació que intervenia durant les festes, anant a cercar les autoritats a missa, i concorrien a les processons.

Bofarull parlant d’aquest ball ens diu. .... és una dança antiga ballada per criaturas” Això demostra que a llavors, vers les darreries del segle XIX, ja devia estar en franca decadència. Segons l’altre Bofarull ens diu que : “era un ball exclusivament de dança” i diu que no hi podia faltar mai  “la caractrerística dulzaina i tabal per acompanyar-lo”. Tots els historiadors que en parlen coincideixen en afirmar que acabava amb una petita torre o castell.

Una altra data molt antiga que es cita documentalment aquest ball es en el llibre d ela Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia 1706, concretament el dia 19 de juliol, en unes despeses d’uns vestits nous dels components del “ball de Valencians”. Si renoven els vestits aquest any vol dir que el ball ja feia molt de temps que es ballava aquesta dansa, doncs ja s’havien fet malvé els vestits, suposant que fossin els primers.

L’any 1724 se l’anomena en les festes en honor de Sant Pere, en que actuen dos balls de valencians, i també el següent any 1725 i que pel mateix motiu en surten tres. Vers l’anhy 1773 sabem per varies fonts documentals que hi ha tres balls de valencians; els grans, els mitjans i els petits. L’any 1775 en les festes dedicades en honor a Sant Bernat Calvó, hi constent quatre balls de valencians, un era del Gremi de Llauradors o pagesos, el més  nomnbrós, i els altres tres del Gremi de Constructors de Cases i particulars.

L’any 1791 participa, entre altres, a la festa de la Candelera de Valls, i el 1792 en les de la Mare de Déu de Misericòrdia amb motiu del seu segon centenari i que hi participen tres balls; el del Gremi de Constructors de Cases i particulars.

El 1798 en la fes de Sant Domènec, amb motiu de l’arranjament de la seva capella hi participen dos balls de valencians. A començaments del segle XIX pren part en la comitiva en el trasllat de la Mare de Déu delLledó, a la  Pobla de Mafumet, el dia 27 de setembre de 1801, i també en el trasllat d ela Mare de Déu de la Roca a Mont-roig del Camp, el dia 8 de desembre de 1816.

En un manuscrit de l’any 1841 fet per un procurador o administrador de la Mare de Déu de la Roca, citat per Blasi, es llegeix: “He vist jo alguns anys lo “Ball de Valencians” pujava amb la torreta fins a dalt de Sant Ramon. Efectivament, acabat el ball, tres dansaires pujaven damunt de les espatlles dels seus companys agrupats en pinya i el capdanser s’enfilava damunt dels tres, formant la torres, i si aquest era prou valent , feia la “figuereta” consistent en posar-se de cap per avall i baixar d’aquesta manera fent la “Candeleta”.

L’any 1850 amb motiu d’unes festes els dies 29 i 30 de juliol al baixar la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari hi participaren moltes danses del país, entre elles “El Ball de Valencians”.

En els “Anals de Reus” de Jaume Fort i Prats, referint-se a unes festes ens diu. “En la calle del Carmen han celebrado la fiesta del barrio con extraordinarios festejos i buen número de “Sagristanas”. Entre las fiestas figuraben salvas de morteretes, bales de valencianos, músicas i bailes diversos”.

També sortí l’any 1883, concretament els dies 18, 19, 20, 21 i 22 d’octubre en motiu de les festes que s’organitzaren en obrir el passeig Sunyer.

Sembla, almenys documentalment, que va sortir per darrera vegada segons “La Correspondència” del dia 24 de juny del 1887, per les festes de l’arribada de l’aigua de Sant Magí el dia 19 d’agost del mateix any, junt amb la comparsa de Nanos. Esporàdicament i ballada segurament per particulars sortí a finals del segle XIX, segons uns apunts trobats junt amb esbossos de la coreografia a casa del senyor Joan Ferran i Cases de “Cal Macu” i facilitades per la seva neboda Elvira, algun temps desprès de la seva mort. Aquest senyor conservava extensa documentació sobre danses de teatre de carrer i balls dansats, ja que tant ell com el seu pare foren durant molts anys els organitzadors de balls i teatre popular a Reus. Molta part de la documentació va ser donada al drapaire per ignorar els seus familiars llur valor documental.

Fins després de molts anys de silenci es feu una primera reconstrucció de la dansa l’any 1958 i que s’estrenà el mateix anys per les festes de Sant Pere a la Plaça Mercadal (llavors placa d’Espanya) a càrrec de l’Esbart Amics del Folklore del  Bravium coincident en el V aniversari del referit Esbart Posteriorment es presentà junt amb les reconstruccions d’altres danses de Reus en un festival a la plaça del Castell l’any 1977.

Amb la vinguda dels ajuntaments democràtics l’any 1981 es incorporat al seguici popular de la ciutat a càrrec de l’Esbart baix Camp.

 El recull i la posterior restauració, d’aquesta i demés danses que avui formen el seguici reusenc fou feta pel folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, que a l’any 1999 l’ajuntament de Reus li agraí el treball, atorgant-li “El Tro de Festa Major” per la seva tasca dins  les festes reusenques.

Pel motiu de la desaparició de l’esmentat esbart, El Ball de Valencians resta uns pocs  anys sense sortir. Finalment l’any 2003 i completament renovat de vestuari s’incorpora de nou al seguici de la ciutat a càrrec de la Coordinadora de Danses Clàssiques de Reus.

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.