• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

Ball de Coques de Prades

(EL PRIORAT)

Per Sant Pere i des de molt antic a la vermella vila de Prades, a la comarca del Baix Camp i a l’ermita de l’Abellera, s’havien ballat coques, de forma rodona amb una nou al mig i al voltant ple d’avellanes, i ben adobades amb mel que venia el mateix ermità.

Era nomenat “ball de crestar”, tot i que feia temps que s’havien crestat les arnes, per lo que fa suposar que la diada es devia haver traspassat de data, doncs segurament es faria en un moment més immediat a la collita de mel. Aquest ball ens podria recordar segurament alguna cerimònia relacionada amb el crestar de les abelles.

S’han trobat referències ben concretes que a la darreria del segle passat (XIX), aquest ball s’havia reproduït a la plaça del poble o plaça de l’església, en la diada e Santa Ursula que s’escau el 21 d’octubre. Desprès de sopar es ballava el “Ball de coques”, estant la plaça degudament il·luminada amb uns teiers o engraellats de ferro amb teies enceses, col·locats al cim d’uns pals o bigues que plantaven als costats de la plaça.

Els dansaires d’antuvi havien fet pastar coques al “pastisser” o forner del poble i llavors les duien a la plaça on les encantaven o subhastaven. .El costum tradicional o de ritual, era de ballar-la amb la noia que se li havia fet ofrena. Però si aquella  noia  li havia donat carabassa o s’havia mostrat esquiva durant l’any amb algun fadrí del poble, a vegades, aquest es venjava d’ella procurant fer pujar força les apostes del seu contrincant, per tal d’evitar que la coca anés a parar al ballador de la noia. En aquest cas l’adquiria i se la guardava per ell o be s ela menjava amb els seus companys o amb una altra parella que després havia escollit, i així quedava burlada l’ofertori de la coca. Però si no passava res d’això, el jove que l’adquiria, l’ofrenava a la noia i ballaven el ball amb tota l’alegria juntament amb totes les altres parelles. Com a final de festa era ballada l’anomenada “darrera dansa” que era una cova molt grossa i estava “enramada”, es a dir molt guarnida de fuites i flors. La balladora a qui se li oferia aquesta darrera dansa era acompanyada a casa seva, al so de la música, i en arribar ballaven davant la porta i després eren invitats a menjar-se la coca amb vi dolç. Segons informacions de persones gran que ho havien viscut, en els darrers anys la coca era ballada amb música moderna i ballada segons les corrents de la moda.

La reconstrucció de la dansa fou possible gràcies a les informacions recollides per Joan Amades, Violant Simorra i sobretot la informació oral de Josep Balsells de “Cal Moro” i de Joan Roc i Rosell, ambdós fills de Prades. Ambdós informants ho havien vist ballar als seus pares. El senyor Joan Roc recorda quan ho ballava amb la seva mare l’Ascensió Rossell desapareguda ja fa molts anys. El present recull es feu l’any 1956.

El dia 25 de maig de 1980, i amb motiu de l’Aplec de la Farigola, que es celebra a la vila des de fa uns anys, a la plaça de l’església de Prades i davant de nombrosa concurrència de veïns i forasters i en presencia del senyor President de la Diputació Josep Cailà, del batlle i regidors de l’ajuntament i del senyor rector, fou ballada per primera vegada el Ball de Coques de Prades pels dansaires del Grup de Dansa Tradicional Ramon d’Olzina e Vila-seca. La Dansa va ser acompanyada per la Cobla Reus i la instrumentació i harmonització fou encarregada al prestigiós compositor i músic, en Tomàs Gili Membrado.

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.