• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

Ball de Gitanes de Reus

Segons sembla aquesta dansa es originada en temps molt remots. Hom ballava en els ritus florals de primavera, per tal de festejar l'esperit de l'arbre o del bosc simbolitzat per un arbre, del qual prendria origen l'actual pal que aguanta al mig dels dansaires l'estaferm o estaquirot anomenat segons el poble, i que en al cas de Reus es un dimoni vestit a l'estil del Ball de Diables.

El Ball de Gitanes és una de les danses més popular del nostre tresor de danses catalanes i es troba en dues versions ben diferenciades a casa nostra. Una d'elles es pròpia de les comarques del Vallès i es balla sols en el temps de Carnaval, reunint-se els balladors en colles que el van a ballar diferents poblacions de les rodalies. Es un ball lliure en el qual tothom que l'organitza, l'interpreta i fa les alteracions que li venen de gust, fent per això que avui ha perdut tota la fesomia pròpia, omplint-se de tonades modernes, estrangeres i moltes vegades de molt mal gust, perdent així el seu valor ètnic i folklòric.

L'altre tipus del ball de Gitanes que es el que ens ocupa, pot ser considerat com un dels més importants documents folklòrics, i es una bella mostra de l'esperit creador del poble. L'origen del seu nom es una mica confús i hi qui apunta que podria ser a causa del seu colorit de cintes i vestits llampants, ja que "l'anar vestit de gitano" s'entengués l'anar vestit ben disfressat amb roba molt irisada i sense cap luxe. També podria ésser, que fos la comunitat gitana del poble, l'encarregada en principi de ballar-la, com ha passat fins fa pocs anys a Vilafranca del Penedès, que els balladors eren gitanos autèntics de Reus. A més a la ciutat sempre hi ha hagut una nombrosa representació d'aquesta ètnia, i per ser mes concrets en una fotografia del ball de les gitanes de la ciutat l'any 1929 amb motiu del 25 Aniversari de la Coronació de la Verge de Misericòrdia, es veuen varis balladors amb el seu rostre bru que fan sospitar un possible origen gitano.

La part ballada consisteix en trenar i destrenar unes cintes que van penjades a un pal, sense equivocar-se, doncs si els dansaires fan una passada errada, el teixit s'enreda i el ball resta fallit. Cada part del ball va alternada amb uns parlaments.

On el Ball de Gitanes te més renom és a les comarques del Penedès, Garraf, Camp de Tarragona i al Priorat.

Els parlament son de caire satíric i a vegades potser poc polits volent mimar escenes i problemes de la vida gitana satiritzant persones, fets polítics i esdeveniments ocorreguts dins de l'any etc. El Diable durant el ball feia un paper passiu, però es de creure que antigament faria el seu parlament a l'estil dels seus companys de les demés danses dramàtiques. També conserva independent de la dansa la lletra que el poble hi havia adaptat a la melodia del ball.

Prim, prim filen les dones

prim, prim filen lo fil.

Segons uns dibuixos d'un manuscrit de mijans del segle XIX, atribuïts a Francesc Albinyana, i publicats en la Revista del Centre de Lectura per Pau Font de Rubinat, hi consta a més de la melodia unes figures amb una indumentària molt curiosa. Aquest ball era dansat per homes sols disfressats de dones. Anaven cofats amb una mena de barret mig cucurutxo, mig barret de Napoleó. Al darrera els hi penjava una llarga trena de cabell i portaven una espècie de gipó blanc o brusa, amb unes faldilles llargues i amb volants a la part baixa, volen figurar el vestit de les gitanes, i també portaven un mocador cargolat i creuat damunt del pit a tall de banda. En la darreres sortides anaven vestits com el ball de bastonets o valencians.

Bofarull es diu referent a la seva coreografia: "Ball antich ab lo qual a mes de los passos saltats que s'executen, s'acompanyes de castanyoles i concloen trenant un cordó de cintes que pengen del cap d'un bastó o pal"

En unes notes trobades a l'arxiu d'en Joan Ferran i Casas de "cal Macu" del carrer sant Magí, en la part que fa referència a aquest ball s'hi llegeix: "... primero ruedan las de la cinta amarilla, para luego lo hacen en la misma dirección las rojas, formando asi poco a poco lo penó o bandera de las cuatra barras".

La menció més antiga que es troba documentada d'aquest ball s'ha trobat en les memòries de les colles i balls de Santa Tecla de Tarragona, l'any 1687 i que diu. "Ball de les Gitanes de Reus, Sebastià Dalla amb 11 companys".

Des de aquell any son nombroses les dates de la seva sortida en diferents moments de festa d ela ciutat: Concorregué a la processó, com una de tantes comparses a la ciutat de Valls per la Mare de Déu de la Candela, l'any 1714, així com també a la festa del trasllat de la Mare de Déu de la Roca, al seu santuari restaurat, el dia 8 de setembre de 1816, a la qual festa hi prengueren part feligresos i balls populars d'arreu del Camp.

També l'any 1725 concorregué junt amb altres danses del país a la festa major de Sant Pere.

En una llibreta d'en Torné consta haver-se ballat l'any 1850 amb motiu d'haver pujat la Mare de Déu de Misericòrdia per implorar pluja, i per fires i festes del mes d'octubre de 1883.

La darrera vegada que sortí fou amb motiu de les festes del 25 aniversari de la coronació de la Verge de Misericòrdia l'any 1929.

El ball no tornà aparèixer fins que amb tota la documentació que es va recolli, se'n feu una reconstrucció, i el dia 27 de juny de 1977 fou presentada al poble de Reus, en un festival a la Plaça del Castell junt amb altres danses de Reus restaurades amb el suport del Congrés de Cultura Catalana, gràcies a l'interès d'en Jordi Escoda i Vila, a llavors president del Centre de Lectura. Hi participaren els Esbarts Amics del Folklore de Reus, Ramon d'Olzina de Vila-seca.

Des de l'any 1981 el Ball de les Gitanes surt cada any per festes com a grup estable i participa en els actes de les cercaviles tant per Sant Pere com per les festes de l'Aparició. Aquest ball sempre ha estat ballat per nenes molt jovenetes.

A partit de 1982 l'esbart Ramon d'Olzina de Vila-seca el porta en el seu repertori de danses tradicionals incorporant-hi parlaments tradicionals i actuals.

L'any 2005 es crea dins del seguici de les festes de Sant Pere un nou ball de gitanes, amb balladores i balladors grans, es confeccionen nous vestits i es diuen per primera vegada parlaments, a part d`'alguns tradicionals uns altres de nous que actualitzen fets i esdeveniments actuals de la ciutat. El Dimoni acabarà amb els seus "versots".

 

 

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.