• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

La Jota de Casseres

Diuen que l'origen del nom de Caseres ve de quan antigament la gent anava a caçar. A l'escut, hi ha un ca o gos. Documentació de l'arxiu de l'Ajuntament confirma que " El 1876, l'ajuntament emprava un escut amb un gos i un ca com a única càrrega." Moll i Alcover, però, fan derivar el nom de Caseres del mot llatí tardà "Casaria" cosa rústega. Aquest poble de la Terra Alta celebra la seva festa Major el dia 22 de juliol, festivitat de Santa Maria Magdalena, i a l'església parroquial  li està dedicada. Un altre `patró del poble és Sant Gil, ermità la festa del qual se celebra el dia 1 de setembre, però el poble l'ha traspassat al 2o. d'agost, ja que en aquest mes esta ple de gent que estiueja i la festa resulta molt més lluïda.. Abans, per Sant Gil el jovent es reunia i amb instruments musicals i cantors feien una espècie de despertar passant per tots els carrers del poble i cantant i tocant en cada cantonada. Antigament, per la festa major venien els músics, i tothom sortia a les afores del poble per veure'ls arribar, in un cop passaven un collet que hi ha a l'entrada del poble i es veien, començaven a tocar  i entraven acompanyats per la gent que anava al darrera ballant. Un dels músics, que fou molt popular, era un "gaiter" anomenat "el tio Severo", que durant molts anys, alegrà el ball de plaça amb el seu instrument. Cal remarcar que per aquestes comarques anomenen "gaita" a la gralla o dolçaina. El tio Severo havia amenitzat el ball de la plaça. és modernament es ballava al so d'una banda d'instruments de corda i vent que hi va haver al poble i que avui ja ha desaparegut.  Aquesta banda de música era dirigida per Josep Pallarès, de Batea. músic també molt conegut. El ball de plaça començava amb la "Dansada", interpretada primerament pels sis o vuit majorals, que eren els que s'ocupaven d'organitzar les festes. Aquests Majorals buscaven parella pel que fa al noi que treia a ballar una noia (ja que ella ho havia acceptat) era quasi com una declaració, era una manera molt clara de començar un prometatge i la gent que veia les parelles de dansers ja sabien que acabarien essent romesos. També ho ballaven alguns que ja n'eren de promesos i això no era cap novetat per la gent que hi assistia. Treure una noia a ballar, era doncs, en molts casos un inici de relacions. La parella obria la dansa i un cop havien ballat a llavors ja podia ballar tothom. Ballaven una jota a l'estil de la Terra Alta, entre la tortosina i l'aragonesa, encara que la música recorda més a l'Aragó (això no es estrany si tenim en compte que el seu terme toca amb la província de Terol. En acabar la dansada , els balladors conviden a les noies a prendre un "bolado" amb aigua Aquesta dansada era feta doncs, el dia de la festa Major a la plaça Major, a la tarda. L'últim dia de la festa Major, que era el dia de sant Roc (també un dels co-patrons de la vila) es feia la Dansada per tots els carrers del poble; hi participava tota la població i acabava la plaça Major; allí parava la música i es feia un crits de "Viva sant Roc" i amb aquest crit es donava per acabada la festa Major. Per ballar la Dansada, els homes anaven mudats com per les festes sense cap mes requisit, però les noies portaven mantons de Manila molt llargs i complerts de colors variats i eren a vegades procedents de mares i avies. Tota la informació històrica de la dansa ens ha estat facilitada pel secretari de l'Ajuntament, el senyor Xavier Escarceller i Puchol. En quant a la música i la forma de ballar-la tant les evolucions com els passos pel matrimoni Tarragó Vidal que, de joves i de grans, durant molts anys ho havien ballat. Per expressa voluntat no van voler que dones mes informació sobre ells ni que se'ls veges la cara en les fotografies fetes al moment del recull. Caseres 30 de novembre de1986.                                     

Recull folklòric: Josep Bargalló i Badia

 

RECUPERACIÓ DE LA DANSA

A primeries de l’any 2007, l’associació Cultural Algars de Caseres i per mediació de la senyora Rosa Martinez, ens manifestaren la intenció de recuperar de nou la Jota tiìca de la població i que feia molts anys que no es ballava i que jo havia recollit. Ens posarem d’acord així es que els dies 5 i 13 de maig hem vaig traslladar a la població per tal d’efectuar uns cursets per tal d’ensenyar-los la manera de ballar la Jota de Caseres. Hi han participat gran nombre i de balladors i balladores. Està previst de poder-la presentar al poble el mes d’agost amb motiu de la festa dedicada a Sant Roc, i que es quan antigament era ballada. D’aquests cursets se n’han fet fotografies i enregistraments de D. V. D. I que s’aniran completant el dia d els seva estrena.

Per motius diversos no es va poder dur a terme la ballada el mes d’agost tal com era prevista. Ha estat aquest any de 2008  que s’ha recuperat . La ballada va ser un èxit. Una de les balladores ens diu:” Tots i totes els que vam participar ho recordarem amb gran il·lusió, i molta gent va plorar d’alegria doncs feia 60 anys que no es ballava. A la festa hi van participar el Grup de Trabucaires de Caseres i entre ells i nosaltres ompliren el poble de ball i polvora”.

Està previst tornar-la a ballar el dia 7 de desembre dia que l’Associació faran la Fira del Porc, en la que hi som convidats. Hi haurà esmorzar amb productes típics del porc, stands de productes relacionats amb el porc i la cultura gastronòmica pròpia farem diverses activitats i  ames de ballar la jota, exhibició del Grup de Trabucaires, i jocs per la mainada i gent gran.

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.