• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

La Jota Foguejada de Benissanet

Tipus de jota peculiar de les terres tarragonines, anomenada foguejada, perquè mentre la ballaven era costum de tirar gran quantitat de petards i correcames i altres focs petadors als peus de la balladora.

El primer dia de la festa major, a la tarda, moments abans d'anar a la ballada, les noies prenien la precaució de ben remullat la part superior de les faldilles per tal de que el foc no pogués atacar mes que la part inferior. Les parelles ballaven una a una. Primer feien una passada de ball saltat i repicant amb els dits tant com podien. El ballador anava reculant i la balladora, sempre en front d'ell, l'anava encalçant tot marcant els punts de la dansa. Quan havien donat un volt per la plaça, repetien la mateixa evolució amb la intervenció d'un amic del ballador que els anava seguint, darrera la balladora, tirant els peus d'aquesta gran quantitat de petards i carretilles encesos amb el propòsit deliberat de calar-li foc a les faldilles. Si no ho aconseguien, la noia en restava decebuda i el ballador també, sobretot si sentia estimació per ella. Les balladores tenien a veritable honor acabar la dansa amb les faldilles cremades, com més millor; l'endemà anaven a ofici lluint les faldilles en qüestió i qui mes cremades les duia mes satisfeta estava. Entre els fadrins era també considerat com un honor poder calar foc a la indumentària de la promesa d'un amic, i el goig més gran el tenien quant la importància de les cremades obligava ben aviat a la balladora a retirar-se de la ballada per apagar el foc. No fa molts anys que aquest especial costum fou prohibit, amb gran sentiment dels pobles on era establert, per ordres rigoroses del governador de Tarragona.

Joan Amades en el Costumari Català la descriu així: " Feia així mateix el dia 25 de juliol festivitat de Sant Jaume la seva festa major el poble de Benissanet, a la Ribera de l'Ebre. Era típic d'aquesta festa el ball de lajota foguejada. Els fadrins feien pública ostentació de la simpatia que sentien per llur balladora, tant si era promesa com si no, per la quantitat de piules, correcames "carretilles" i d'altres focs petadors i de guspira, que els tirava als peus un amic del ballador, al qual tot endiumenjat i ben carregat de focs grecs, seguia a la parella mentre ballava, ben a la vora de la balladora, i part darrera d'ella s'esforçava, tant com podia, a calar-li foc a les faldilles per tal de fer quedar be el bon amic que li havia fet aquest encàrrec de confiança. Elles giravoltaven amb tant d'aire com sabien i podien, per tal que el foc els prengués fàcilment a les faldetes millors, que s'havien posat per lluir-les al ball. Per evitar que el foc arribés al cos, abans de sortir de casa es mullaven ben bé la part alta posterior del vestit. Les parelles no sortien del ball fins que la balladora se li havia encès la roba, enmig de l'entusiasme de la concurrència que contemplava la dansa. Ballador i balladora estaven més contents, com més estrall havia fet el foc en la roba d'ella. El segon dia de la festa, totes les fadrines anaven a missa amb les robes cremades i era objecte de goig i de satisfacció, per qui les hi duia mes, fet d'ésser admirada i felicitada per tothom. Les robes cremades  solien guardar-se anys, com un trofeu o testimoni de gentilesa i galania. Un any les robes interiors d'una balladora es van encendre tant, que tota la van cremar; va morir de les cremades, i les autoritats provincials van privar la jota foguejada."

A Benissanet fa molts anys que no es balla, d'abans de la guerra del 1936. Algun any mes cap aquí havia sortit alguna parella a ballar-la. Actualment l'orquestra de festa major sol tocar una jota, però ja no surt ningú a ballar-la. Encara hem trobat algunes persones grans entre elles al matrimoni Bladé Grau i el senyor Josep Serra i Castellví del Museu d'Instruments de Benissanet, que recorden la manera de ballar-la. Ens diuen que s'encantaven les coques i les parelles sortien a ballar una a una, primer ballaven molt suaument i després ballaven molt saltat a l'estil de la jota.

Les ballades començaven a les quatre de la tarda i acabaven a les nou del vespre.

Cada parella quan sortia a ballar sola procurava lluir-se puntejant com mes variat millor i e ser possible no repetir els passos que havien fet els altres. Els nostres informants recordaven tres tipus de punts o passos diferents que son els que hem inclòs en el present recull.

En s diuen que a part de la festa major de Sant Jaume, també es ballava la jota en la festa anomenada de "Les Sínies", que es celebra a l'ermita de sant Roc. Diu la tradició que en el poble hi hagué una gran epidèmia de còlera, i que es van contagiar tots els que anaven a buscar aigua al riu, mentre que els que la treien dels pous amb les sínies no varen emmalaltir.

Cal fer constar que aquesta dansa ha estat adaptada per ballar-la sis parelles, però només surten a ballar tres per tal de no allargar massa la dansa, essent al final quan ballen totes juntes, quan en realitat es que la ballaven tantes parelles com hi volien prendre part una a una. També en la col·locació hem situat les parelles  formant semi cercle, després del passegin d'entrada, quan en realitat les parelles sortien del lloc que es trobaven, ja que l'home desprès de la subhasta de la coca anava a buscar a la balladora que normalment es trobava asseguda enmig de familiars o  amics. Benissanet, febrer de 1985.

Recull folklòric: Josep Bargalló i Badia

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.