• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

Ball de les Majorales del Roser de Reus

De l'antiga capella de sant Roc deriva la fundació de la Confraria de la Mare de Déu del Roser, la qual donà nom a l'ermita actual. Era l'any 1539 que Joan Espuy i en Pere Olives hi organitzaren l'esmentada confraria  i l'any 1757 fou traslladada a l'església parroquial de sant Pere en un altar propi d'estil xurrigueresc.

L'any 1639 va ser habitat per frares carmelites, i mes tard  per molts mendicants que duran la guerra de Successió es trobaven sense alberg. Desprès hi visqueren uns frares carmelites, i mes tard uns altres frares dominics i també alguns anys desprès unes religioses de Casp. En aquest temps i durant la guerra de la Independència un general francés manà treure el cementiri vell del centre de la vila i el feu instal·lar a la plaça de la ermita.

No se sap amb certesa la data de la inauguració del temple actual del Roser, es a dir tal com se'l veu avui, encara que es dona per cert que l'any 1873 s'hi celebraven funcions de Setmana Santa. Caldrien  noves dates per aclarís les successives transformacions que s'hi feren fins arribar a l'estat en que la ermita del Roser esdevé Santuari de grans proporcions, encara que per les noticies recollides es pot ressenyar un temps que oscil·la entre l'any 1821 i el 1823.

Fins a l'esclat de la guerra civil del 1936 en el  Santuari s'hi celebraven els següents actes:

El segon diumenge de maig : La festa de la Rosa.

El primer diumenge d'octubre : La diada de la Verge.

El 23 d'Abril la festa de Sant Jordi. La primera referència d'aquesta festa es de l'any 1917. "Se toma el acuerdo por unanimidad, de celebrar la Festa de Sant Jordi" cuya imagen se venera en la ermita".

Tots els diumenges a les 11: Missa pagada pels devots.

Cada primer diumenge de mes a la tarda es canta la Salve.

Durant la guerra civil s'incendià el Santuari i gairebé resta destruït i la imatge de la Verge es cremada, junt amb tots els altres sants, objectes de culte i documentació.

L'any 1944 els veïns del carrer del Roser encarreguen a l'escultor barceloní Josep Doñac la realització de la actual Imatge sobre el model de les fotografies que es posseeixen de l'anterior, resultant una bella imatge mes "maca" segons opinió que l'anterior.

L'any 1954 l'ermita i terrenys contigu es cedida als Salesians on hi construïren un "Colegio- Residència" al voltant del Santuari i aquesta esdevé capella del col·legi. Marxen els Salesians i els Pares de la Sagrada Família son els que dirigeixen el Col·legi Mare de Déu del Roser", fins l'any 1991, en que el col·legi  queda tancat. i també el Santuari.

A partir d'aquest moment comença un estat de degradació fins a convertir-se en una ruïna, vidres trencats, portes esbotzades, es habitat per indigents i drogaaddictes. La devastació es tant gran que fa pena de mirar, Ningú no es fa càrrec de la conservació de tant històric lloc. La Imatge resta en el seu lloc abandonada, bruta, sense aurèola, plena de pols i deixalles de coloms, ningú no diu ni fa res.

Casualment descoberta pel rector de la parròquia de sant Josep Obrer demana a les autoritats que li cedeixin la Imatge.  A la sol·licitud de la parròquia l'ajuntament la cedeix  a la nova església per restituir-li el culte i la devoció del poble de Reus. El  dia 14 d'octubre es rep  amb pregona emoció la Imatge de la Mare de Déu del Roser i s'inicien els treballs de neteja i restauració.                      

Per fi el dia 8 d'octubre de 1994 festivitat de la Immaculada es posada la Mare de Déu al

seu pedestal dintre de l'església, i el primer de maig festivitat de la parròquia de l'any 1995

se li posa una nova corona realitzada sobre fotografies de l'antiga que portava la Imatge abans de la guerra, obsequi dels fidels. S'institueix que el darrer dia de cada mes, es faci la reunió de la "Archicofradia de Maria". Elles seran les que tindran cura de la Imatge i culte a la Mare de Déu del Roser, elles seran les hereves de les "Majorales del Roser".

Per sant Jordi d'aquest any, fidels a la tradició mariana de la Mare de Déu del Roser es celebra la "Festa de la Rosa". Feia 75 anys que no s'havia celebrat. Com a record de la festa es varen editar els "Goigs del Roser".

A traves de la Montse Huguet de la Coordinadora de Danses em vaig posar en contacte amb mossèn Bladé que m'insinuà la possibilitat de que les majorales del Roser poguessin ballar un ball en l'ofertori del dia del Roser d'octubre. De primer cop i volta ho vaig trobar desencertat, ja que com a folklorista i dedicat a recopilar danses explicades per la gent gran no trobava gens adient "inventar-me" una dansa que no es troba ni tant sols documentada històricament. Desprès de reflexionar-ho em vaig anar fent a la idea i no la vaig trobar tant desencertada com el primer moment m'havia semblat. Es tractava d' una comunitat  de persones que volien introduir el culte a la Mare de Déu i volien incloure-hi algun element festiu per donar relleu i esplendor als actes religiosos que abans s'havien celebrat ai avui restaven completament perduts i oblidats.

Sobre aquesta possibilitat de crear una dansa em vaig fer les següents reflexions: De primer   calia pensar que no hi havia cap document ni referència que demostres que a Reus les Majorales del Roser haguessin ballat cap ball, no es troba cap rastre de cap mena car molta documentació anterior a l'any 1936 va ser cremada junt amb la Imatge i no es podria demostrar en aquest moment i possiblement mai aquest fet festiu de les majorales.

Cal però analitzar be i admetre que la majoria de les confraries del Roser tant en pobles de tot Catalunya com en les nostres comarques, el, ball de Majorales era una cosa ben corrent i àdhuc constava en les obligacions de les majorales com el cas d'Ulldemolins, junt amb les cançons de pandero. A Reus això no es pot demostrar per falta de documentació, aquesta es la veritat però jo que he recorregut molts llocs de Catalunya i he visitat quasi tots els pobles de les nostres comarques ningú no em negarà la possibilitat d'aquest hipotètic a ball de les Majorales de Reus essent com era una Confraria tant important com per tenir un sumptuós altar a la Prioral de Sant Pere i  bastir un Santuari magnífic, que en la seva dilatada vida no tingues com la majoria de pobles un ball pel canvi de càrrecs o per obrir el ball de la festa o be per ballar-hi coques o cantirets, i no seguis les costums de la majoria de confraries anàlogues on el ball es àmpliament documentat, i encara mes tractant-se d'una població on els balls tradicionals o del "país" eren ballats en totes les festes i celebracions i on hi havia una escola de mestres de dansa com diu el propi Antoni Bofarull en el seu llibre: "Costums que es perden i records que fugen" /... que Reus es indubtablement lo Coliseo on s'ha fomentat i fins lo conservatori d'on sortien los mestre que ho mantenien i propagaven.

Seria doncs Reus la única o una de les úniques que el ball no existiria ? Desprès d'aquestes reflexions no crec que sigui tan desencertat el crear una dansa, que ha de servir per ajudar a reviure el culte i donar major esplendor als actes que de nou es volen tornar a instituir en honor a la Verge del Roser tan tradicional a Reus i tant oblidada per tantes circumstancies adverses.

Hem posat doncs mans a la feina procurant que la dansa es basi en documents semblants i es respecti el caire que solia tenir en els temps del seu apogeu entre el segle XVII i XIX i doni força relleu a les festes del Roser. Està molt be que es celebri una "missa rociera" però també cal que les nostres costums es manifestin com a signe d'identitat.

 

Amb aquest esperit doncs s'ha creat una dansa, sense apartar-nos de les danses tradicionals. Ha estat emprada la música dels "Goigs del Roser", costum també molt corrent en molts pobles de casa nostra de ballar-ho amb la música del Goigs. En Joan Amades en el Costumari català referint-se en aquest punt diu: " Es un fet demostrat que els Goigs no eren solament lloances cantades en honor de Crist, la Mare de Déu i els Sants, sinó que també eren dansats en el mateix sentit de lloança. ". Posem per  exemple el ball Pla Carmelita entre altres. La melodia dels "Goigs del Roser"  ha estat arranjat  pel mestre Joan Andreu i Garriga de Bràfim, home expert  en aquesta matèria n'ha refet la melodia i li ha donat l'aire de ballet.

La referència històrica  l'hem extret d'unes notes facilitades per en Salvador Palomar i Abadia de Carrutxa. En  quant a la manera de ballar-ho, s'han emprat uns punts i unes mudances  molt senzills i    típics en les nostres contrades, airosos com una jota però al mateix temps severs i continguts com es tradicional amb músiques de balls de sortida d'ofici, de majorals o pavordesos..

 

En quant al vestuari s'ha escollit el del segle XVIII que es quant aquests balls estaven en ple apogeu i les roses del Roser florien amb mes ufanor. Elles a mes lluiran la típica caputxa blanca i ells la tradicional barretina morada o "gorra musca". Les balladores portaran durant la dansa una rosa a la mà que oferiran a la Verge en acabar la dansa.

Per la primera presentació comptarem a l'ajuda d'unes parelles de la Coordinadora de danses i l'ajut de la Montse Huguet. Caldria esperar però que per la pròxima celebració de l'any vinent podéssim comptar amb Majorals i Majorales del mateix barri que interpretessin el Ball de les Majorales.

Si Déu plau el dia 7 d'octubre es la data fixada per l'estrena del ball de Les Majorales del Roser en l'ofertori de la missa, que a la tarda es repetirà i el diumenge dia 8 a la missa del matí també.                                      

El Ball de les Majorales del Roser ha estat interpretat en l'ofertori a les misses del dia 7 i 8 com estava previst amb gran expectació i en presència de les autoritats  tan civils com eclesiàstiques, assolint un gran èxit i essent els balladors  llargament aplaudits en finalitzar la dansa,  instituint així una tradició que esperem que no deixi de celebrar-se cada any. En aquest propòsit signem, Mn. Josep Bladé rector de la Parròquia de Sant Josep Obrer, Montserrat Huguet com a intèrpret i Josep Bargalló i Badia folklorista.

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.