• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

La Moixiganga de Reus

Es desconeix per complert l’origen del seu nom. Es oriünd de terres catalanes o el van portar d’altres indrets? Aquestes i altres preguntes que ens podríem fer es molt possible que no trobaríem cap resposta, car el pas del temps ha esborrat els records, i ens tenim de basar en algunes notes d’aquelles èpoques, encara que molt escadusseres, i en algunes hipòtesis formulades per estudiosos sobre el seu origen que ens ajudin a tenir una mínima idea sobre la dansa en qüestió. Es creu que el nom de Moixiganga o Mogiganga a Castella, va aparèixer cap al segle XVII provenint segurament de l’àrab, i per tant els països catalans van agafar-la de Castella al cap de poc temps. Això ens demostra que la Moixiganga no pot ser anterior al segle XVII, almenys amb el nom de Moixiganga, encara que es possible que les arrels tinguessin anterioritat a aquest segle. En parlar de la Moixiganga i dels seus orígens, podem també parlar de la seva relació amb altres balls desapareguts, com el ball de Titans, el de Valencians i el de la Piràmide. Aquest balls deurien tenir en un principi uns certs components que, amb el pas del temps deuria heretar la Moixiganga, i que en part també donarien origen als Xiquets de Valls o castellers, i que amb el temps també anirien evolucionant en la manera de fer les seves construccions. Es poden comprovar com en moltes ocasions els noms de Moixiganga, Valencians, Titans i Piràmide i xiquets son emprats com una mateixa cosa, tot i que en alguns moments fossin balls completament diferents. Se’n troben nombrosos exemples. Aquesta dansa sembla també derivar de l’anomenat “Contrapàs llarg” – aquestes representacions tenien lloc dins de l’església, sens dubte durant la Setmana Santa, i potser durant tota la Quaresma i devien ser realitzades per grups o cors de cantaires que entonaven alternativament les estrofes del “Divino del Contrapàs”, i una altre grup d’homes formant semicercle, agafats de les mans ..../.... en certs moments seguint els episodis de la Passió, aquests homes cessaven llurs moviments traslatoris i mimaven episodis reprenent, després de cadascuna d’ells les evolucions de translació. Aquests moments de parada, destinats a la representació del drama litúrgic a formar el que podrien denominar “quadres vivents” també ha passat a la dansa, a la qual a moments determinats i per set vegades (el nom tan car en el geni popular), segons la versió més estesa, s’atura la dansa per a donar lloc a una evolució anomenada roda o rodada, que va a ésser com un descans per als balladors i consisteix en que aquests, generalment es posen a caminar lentament en sentit circular durant qualques compassos, després dels quals són represos els moviments saltadors de la dansa. Cadascuna d’aquestes rodades, aprofitades en el Contrapàs dansat a plaça per reposar. Degueren ésser en el drama litúrgic desenrotllant-se dins del temple els moments culminants en cadascuna de les quals el grup que podrien anomenar actors, representava una escena de la Passió, aquella, precisament, que en aquell moment acabaven d’evocar els cors que cantaven el “Divino” . Aquesta manera de representar escenes de la Passió que nosaltres imaginem per el Contrapàs, té grans analogies amb una dansa molt popular a Valls i a les comarques del Garraf, Penedès i Camp de Tarragona, dansa anomenada La Moixiganga, que podria doncs ser una derivació del Contrapàs. Tal com es coneix avui en dia en els diferents llocs on encara es balla, no es tracta de cap dansa solament ballada, sinó que més aviat sembla com un joc acrobàtic d’origen incert, potser d’època medieval o del renaixement segons demostra el seu sentit religiós, dedicat principalment a plasmar quadres de gran bellesa plàstica de diversos passatges de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist. Per aquest motiu en l’Alt Camp, com el Penedès i el Garraf, la Moixiganga anava al davant de les processons i tenia el privilegi d’actuar dintre de les esglésies, representant “misteris de Passió” Aquesta dansa havia format part del seguici de balls i danses reusencs durant els segles XVII, XVIII i XIX. Sembla que les noticies mes antigues d’aquest ball a Reus es troben en unes notes escrites per F. Torner i Domingo, de la seva sortida l’any 1683 acompanyant a la processó de la Verge de Misericòrdia: “participaron danzas, mojigangas i otros bailes al estilo del país” Això vol dir que la sortida d’aquestes danses ja era un fet al 1683 i això faria patent l’antiguitat d’aquesta dansa reusenca. Es troba documentada a la segona meitat del segle XVIII, concretament l’any 1775,amb motiu d’unes festes dedicades a Sant Bernat Calvó, També en una descripció de la processó de retorn al Santuari de la Verge de Misericòrdia el 22 de maig de 1792. “A la danza dels Prims seguia la Moigiganga del gremio de Sastres i otra de particulares vestidos como bailarines de teatro, formando varis contradanzas con muchas variedades de figuras piramidales, ya con achas encendidas, ya con palos o bien otros objetos que la hacian en extremo agradable”: També surt l’any 1793 a la festa del trasllat de la imatge de sant Domènec a la seva nova capella, al costat del portal de Monterols. Esta documentada la seva sortida els anys 1798 i 1799 (A H C R) lligam a. Borràs, fulls despeses. Ja en el segle XIX apareix citada en la solemnitat a la visita del Rei Ferran VII a Reus l’any 1814. L’any 1815 la cita en Blasi en “Els Xiquets de Valls”.... amb gran vistositat corrent a càrrec del gremi de sastres” L’any 1833 es Bofarull que l’anomena amb motiu de les festes celebrades en honor de la princesa Dª Maria Luisa Isabel, (després Isabel II) “ La Mogiganga” pròpia del gremio de Sastres vestia de nuevo al gusto moderno con figuras primorosas entretenia agradablemente” Saben que en aquesta època vestien com els bastonets o valencians. L’historiador Jaume Fort i Prats en els seus Anals, la cita amb motiu de la visita que feu el general Prim a les obres del ferrocarril Montblanc – Reus, ens diu: los gritos entusiastas de la multitud, los acordes de la música, los variados trages de las danzas “Rosaura y Muchiganga” , junto con las banderas que con trage uniforme llevaban los niños de la escuela de la Riba” Aquesta visita del general Prim fou el dia 22 d’Octubre de 1860 La melodia de la dansa ha restat molts anys perduda. Ens ha estat lliurada una versió trobada a Banyoles i extreta d’un manuscrit d’orgue de Joaquim Mateu i Duran professor de música d’aquella localitat junt amb altres músiques reusenques. Porta el nom de “Vall de la Muixiganga junt amb altres melodies de balls de Reus” Ens la va fer a mans l’`Àngel Vallverdú i Rom músic de Montbrió del Camp. En quant a la seva coreografia poques dades ens aporten els cronistes de l’època com hem apuntat més amunt. Les úniques referències que s’han trobat a l’arxiu de Joan Ferran i Cases son uns dibuixos fets a llapis de tres figures o quadres que corresponen a una moixiganga en que els dansaires porten uns arcs a les mans semblants al ball de cercolets i formen una espècie de figures plàstiques o altars. En un dels gràfics que sembla més complert i consten setze dansaires. Es curiós de fer ressaltar que en les versions de la Moixiganga de Lleida també s’hi fan figures amb arcs, i el mes sorprenent, encara es que també hi consten unes figueres que els dansaires porten bastons i plats a les mans i una figuració d’enterrament, ambdues semblant al ball reusenc de Mossèn Joan de Vic, fent pensar en una certa semblança entre la moixiganga lleidatana i la reusenca, almenys en algunes figures i en els seus darrers temps quan potser de les restes de varies danses s’haguessin agrupat per formar-ne una de sola, encara que es de creure que antigament es representaria mes o menys escenes de la Passió de Jesucrist com les seves germanes del Penedès i el Garraf. Al no trobar-se cap mes referència coreogràfica que, però si una partitura musical que es el fonament de la dansa, no hem tingut cap dubte que al fer la reconstrucció, caldria refer-la com en els seus orígens, o sigui plasmant quadres plàstics de la Passió, alternats amb passades, tenint en compte potser el patró de les seves germanes de Valls, Vilafranca. Sitges i Vilanova, adaptant passos i figures a la música trobada reusenca. La dansa a mes de les corresponents passades tindria set quadres plàstics. Les evolucions serien senzilles amb lleugers desplaçaments en la Dansa i Creui en quan a les figures o misteris, seguint l’exemple d’altres Moixigangues, la reproducció de les actituds plàstiques d’alguns passos de setmana santa reusenca, tals com del Natzarè ajudat per Simó Cirineu, els moviments del Crist de la Sang en “les tres gràcies, el davallament de la creu del pas del gremi de pagesos etc. Per aquesta reconstrucció hem comptat amb la col•laboració de Salvador Palomar i Abadia de Carrutxa per la part històrica, de Jordi Orriols de Vilanova i la Geltrú que ens ha refet l’estructura musical, Jaume Guza que ha fet l’instrumentació per gralles i tambor, a Josep Bargalló i Badia que ha fet la restauració coreogràfica i el muntatge, i Montserrat Huguet com a responsable de la Coordinadora de Danses de Reus s’ha encarregat de l’organització per la recuperació de la dansa.

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.