• Josep Bargalló
  • Josep Bargalló

Ball de Plaça a Capçanes (El Priorat)

La festa Major d'estiu és el dia 30 de juliol, festivitat dels Sants Abdó i Senén, i se celebra els dies 30 i 31 del mes esmentat. La festa però més grossa i important es fa el dia 8 de setembre, festivitat de l'Assumpció de la mare de Déu, que és la titular de l'església parroquial. I, com que el dia 4 del mateix mes és la diada de santa Rosalia, co-patrona, se celebren ambdues festes juntes.

Antigament era tradicional el ball de Coques, a la plaça de l'Església, que es feia a la tarda i a la nit d'ambdues diades. La dansa es feia al so de guitarres i bandúrries i ferrets o triangles. Ballaven tantes dones com es presentaven a la plaça sense tenir per res en compte la proporció necessària amb els balladors per tal de formar parelles. Es donava el cas que un jove arribava a ballar amb set balladores. S'encantaven coques i els balladors en compraven per a llurs balladores, a les quals les hi lliuraven en finir el ball, puix mentre  ballaven era costum que no les aguantessin. Les noies donaven les coques a llurs famílies i esperaven ser a casa per a menjar-se-les.

També, com en altres poblacions del Priorat i de la Ribera, era costum foguejar aquest ball, engegant als peus de les balladores una gran profusió de coets, trons i piules; i la importància del ball depenia de l'abundor de focs petadors. Algunes noies, abans de sortir de casa, es mullaven les faldilles per tal d'evitar que se'ls encenguessin amb l'aire dels moviments de la dansa.

Ens diu la senyora Maria Bonfill que, en el moment més mogut del punteig de la dansa, la gent cridava: "Xàfala! Xàfala!, que vol dir, que el balladors mirava de trepitjar la seva parella tot puntejant; i ella no cal dir-ho, procurava esquivar-lo.

Hi havia hagut dos majorals de la germandat de sant Roc que tenien cura de l'organització de la festa. A més portaven els pendons de la processó, els quals són molt alts. Quan passaven per sota d'un porxo que hi havia a la població, avui desaparegut, havien de baixar-los, per a la qual cosa es necessita equilibri i destresa. Aquest majorals, juntament amb altres nois i noies prèviament escollits, també anaven a repartir les "mitges danses", que eren unes coques que s'anomenaven així perquè eren més grosses que les que normalment s'encantaven i ballaves a plaça i, a més, estaven molt ben "enramades". Aleshores es repartien per les cases en paneres i, més modernament, amb un carro engalanat.

En els darrers anys abans de la guerra de 1936, era ballada amb els vestits de les festes segons la moda. Després, per allà els anys 1940, es tornà a ballar, i les noies es vestien  de  pageses a l'estil del país, tal com era ballada a començament de segle; els homes anaven de pagès, amb barretina morada també anomenada"gorra musca".

Per concretar, direm que per ballar el "Ball de Coques", i tal com el seu nom indica, era necessari i imprescindible que l'home compres dues coques i les oferís ambdues a la balladora o balladores, segons el cas en finir el ball, ja que era costum que durant la dansa el ballador les portes a la mà dreta. Aquestes coques eren petites i rodones i no com les  "mitges danses", que com s'ha dit eren molt mes grosses i, eren subhastades.

Es ballava com una jota catalana, fen punts semblants als altres pobles del Priorat, segons ens han manifestat els germans Bonfill. Molt antigament es ballava al só d'una gralla o "gaita"; després es balla amb guitarres, bandúrries i ferrets, i, ja en els últims anys, amb la banda de música.

La partitura que s'inclou en aquest recull es d'una jota cedida pel senyor Josep Castellví, de Benissanet, que té més de cent anys i es tocava per aquests pobles de la Ribera i el Priorat.  Ens diu l'esmentat senyor que el seu pare que també era músic, havia anat moltes vegades a Capçanes a tocar jotes i que aquesta melodia havia estat molt popular en aquesta població i que sempre la feien tocar com a primera dansa.

També era tradicional el dia 31 de juliol, dedicada a Santa Rosalia, representar un entremès o dansa dramàtica que narrava la vida d'aquesta santa, el paper de la qual era interpretat per un noi jove, car no era ben vist que les noies sortissin al carrer a fer teatre.

En un programa de l'any 1927, trobem. "Dansa dramàtica adaptada a l'escena en versos castellans per Domènech Abelló i Simó l'any 1853 i traduïda expressament en prosa catalana.

Capçanes sempre ha estat un poble ple d'inquietuds artístiques i culturals. Vers l'any 1920 hi va haver un nombrós orfeó i un esbart dansaire molt coneguts durant una pila d'anys La Revista Tivisa del 20 se setembre de 1931 porta la següent noticia: “L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Capsanenc acompanyat per la Cobla del Centre Catalanista Republicà donar a coneixer el seguent programa:

Ball de Sant Ferriol, Ballet de Muntanya, Ball Cerdà de Vic, La Morisca, Balanguera, Patatuf, L’Eixida de Tàrrega, Gitanes de l’Arboç i Contrapàs Xinxina”  S'adjunten dues fotografies d'aquest grups publicades al diari local l'any 1927.

També es ballava a Capçanes la"Clavellinera", a l'estil de com hem descrit a Ulldemolins, però diferent a partir del moment en que es pregunta al personatge del centre qui desitja per casar-se. A cada estrofa s'anomena alguns dels joves o noies que formen la rodona, i segons el sexe del preguntat. I ell, cantant escull el qui li plau. Aquest ball és conegut amb el nom de la "Clavellina".

Aquest recull es feu el mes de novembre de 1986 i es consultaren els següents informants. Desideria Marqués i Peleja, Antoni Bonfill i Espelta i Maria Bonfill i Espelta, tots ells fills de Capçanes.

 

VESTUARI

Antigament es ballava abillats amb el vestit tradicional de la pagesia catalana, però en els darrers temps es feia amb el vestit actual  mudat de les festes.

Download Full Premium themes - Chech Here
Free artbetting.net bookamkers reviw.